LINKS

Links de les fotografíes:

http://www.xtec.es/~aguiu1/calaix/060txernobil.htm



Links de la informació i també, d'alguna fotogragía:

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/radioac2.htm
http://biotop.bloc.cat/post/4091/70931

IMATGES

IMATGES


Fotografia d’una central nuclear qualssevol.



Els bidons amb residus radioactius que abans es llençaven al mar.

Un magatzem de bidons de residus radioactius.

Mapa de la catàstrofe de Txernòbil.

Fotografia de la central nuclear de Txernòbil, destruïda per l’explosió.

Impacte ambiental de les centrals nuclears

Introducció

En aquest treball parlo del tipus de contaminació que produeixen les centrals nuclears i de la manera en què influeix en el medi i a les persones. També explico breument, el cas de l’accident de la central nuclear de Txernòbil.

Com ens afecta la radioactivitat

En general, l’energia nuclear és considerada com a una energia neta, perquè no desprèn gasos contaminants. Però en realitat, l’energia nuclear ens mostra bastants inconvenients referents a la contaminació.
En produir energia nuclear es produeixen residus radioactius. Aquests residus, poden emetre radioactivitat duran molts anys. La radioactivitat és l’ emissió de petites partícules que afecten a tota mena de sers vius. Per mitjà de l’aigua, de l’aire, dels aliments, que han estat en contacte amb la radioactivitat, ens podem contaminar. Si un ésser viu és exposat a aquesta radioactivitat, pot patir moltíssimes classes de malalties diverses, com ara: càncer, hemorràgies, tumors malignes, llagues d’estomac i de l’intestí, mal formacions dels fetus, modificacions a l’ADN, etc. Lògicament,la radioactivitat, també pot arribar a produir la mort.

Residus radioactius

Les centrals nuclears generen residus radioactius. Aquests residus tarden milers d’anys a descomposar-se. Els residus radioactius de les centrals nuclears poden procedir de: les barres d’urani que ja no tenen utilitat per obtenir energia; els estris de manipulació, la vestimenta i tota mena d’eines utilitzades per els treballadors de les centrals; en cada operació que es realitzen a les centrals, es desprenen petites quantitats d’aire radioactiu. L’aigua utilitzada per la refrigeració, també porta radioactivitat.
També podem trobar residus radioactius quan s’extrau l’urani de les mines; en les armes nuclears, com serien els míssils amb capçalera radioactiva; quan es realitzen proves amb diferents tipus d’armes nuclears (bomba atòmica); amb el material que s’utilitza quan es fan tractaments de quimioteràpia i radioteràpia, etc.
Tots aquests residus radioactius tenen un impacte important i negatiu sobre al medi ambient i als sers vius, com ja he dit abans.

Com es tracten aquests residus?

Fa uns anys tots els residus radioactius s’emmagatzemaven en grans bidons hermèticament tancats i es llençaven al fons dels oceans. Actualment, això, està prohibit. Es van trobar que, en poc tems d’estar al mar, aquests bidons es destapaven i s’obrien, i s’estenia tota la radioactivitat per el mar. Per això han buscat altres solucions per dipositar aquests bidons. Una alternativa distinta ha estat concentrar tots aquests bidons en grans magatzems exteriors. Una altre solució és enterrar a poca fondària, els residus de baix nivell radioactiu (sempre a dins dels bidons) i soterrar a més profunditat els residus d’alt nivell radioactiu. Abans de fer això, es comprova que en els llocs on s’enterren no hi hagi ni aigües subterrànies ni terratrèmols.


Cas de Txernòbil

Uns treballadors de la central nuclear de Txernòbil, l’any 1986 provaven un nou experiment per garantir més seguretat al reactor. Aquest experiment els hi va fallar i es va produir una explosió que, al mateix temps, va ocasionar un incendi. Això va fer que es desprengués una gran quantitat de radioactivitat. Totes les persones que intervenien per aturar l’incendi es van morir ràpidament, ja que estaven en contacte amb la radioactivitat. La majoria de la gent va haver de deixar les seves cases i tot el que tenien allà i marxar en un altre indret, lluny de la gran desgràcia. Realment va ser una gran desgràcia, perquè, es creu que la zona afectada és d’una àrea de 160.000 Km2. Ucraïna, Rússia i Bielorússia, van ser els països on la radioactivitat va afectar més, ja que es calcula la mort de 200 mil persones i s’esperen més víctimes. Tota aquesta gent va patir greus malalties com les que ja he esmentat abans, com ara: càncer, mal formacions, variacions en l’ADN, etc.
Per tant, podem dir, que el cas de Txernòbil, va ser una gran catàstrofe encara activa en alguns llocs. Va afectar i afecta a milers de persones i a tota la natura en contacte.

Conclusió

Tot i que s’intenti fer el possible per contaminar menys amb l’energia nuclear, s’emmagatzemin els residus nuclears a gran profunditat, en magatzems... crec que és una de les energies més perilloses d’obtenir. Perquè en cas d’accident, tota la radioactivitat s’escamparia i això seria molt perillós, ja que aquesta, és molt duradera. Cal dir i tenir en compte, també, que ens permet la utilització de tota mena d’aparells i més. I això ens és molt còmode.
Tan de bo, algun dia es trobi la forma d’eliminar definitivament, tots els residus que produeixen les centrals nuclears.

Júlia Falgàs